El gas en un combustible fossil, mes net que el carbo i el petroli, que fem servir per cuinar i tenir aigua calenta i calefaccio a la llar.
Pot arribar fins a les cases en estat gasos, a traves de gasoductes o liquitat dins les bombones (GLP: gas liquitat del petroli), com el buta o propà.
- El butà es pot col·locar dins o fora dels habitatges, però amb les limitacions que imposa la temperatura. En un ambient fred la vaporitzacio es mes petita.
- Els envasos de propà no es poden ubicar a l’interior dels edificis o locals, a causa de la pressió elevada que suportara el gas dins les bombones. És més adecuat per zones fredes.
- El gas natural s’utilitza sense cap mena de limitació de cabal ni de temperatura.
CALDERA
La caldera és un element comú a totes les instal·lacions de gas (ja siguin de gas natural o GLP).
En ella hi té lloc la combustió del gas i l’aprofitament de l’energia generada per escalfar l’aigua.
Perquè el rendiment d’un aparell de gas sigui òptim és imprescindible que la combustió sigui completa. Aixó és fàcil de veure amb el color de la flama.
Comprova el color de les flames de la cuina i la caldera d'aigua.
Calefacció
Una de les necessitats bàsiques dels éssers humans, arreu del món i al llarg de la història, es protegir-los del fred.
Els sistemes de calefacció que fem servir als nostres habitatges des del segle XIX es basen en un circuit de tubs amb aigua que, distribuïts per tota la casa i connectats a una sèrie d’emissors de calor, reparteixen el calor per una caldera.
La caldera pot ser individual, centralitzada, per a un bloc de pisoso un grup d’habitatges, o comunitària, en què una central tèrmica proveeix d’aigua calenta tota una població.
L’energia que utilitzen les calderes ha canviat al llarg de la història. El carbó que es va fer servir durant dècades ha estat substituït, pel gas i per l’electricitat.
Les calderes grans també utilitzen gasoil. Per aprofitar tota la calor que es genera a la instal·lació de calefacció d’un habitatge, cal que estigui ben aïllada. I amb aquest objectiu s’utilitzen materials aïllants diferents.
El Termostat
Per regular la temperatura d’un habitatge es fa servir el termòstat. La major part dels termòstats es basen en la propietat que presenten el metalls de dilatar-se quan la tmeperatura augmenta. S’utilitza un fleix amb dues làmines unides de dos metalls diferents (coure i ferro, per exemple.)